.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«fes-ho així i viuràs»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès s’adreçà al poble i li digué:
«Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar?
Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor.»

Dt 30,10-14

Salm Responsorial

R. Els humils que busquen Déu sincerament diran: 
«Tingueu llarga vida.» Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent.
   

A vós us prego, Senyor, en aquesta hora propícia; 
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant, 
vós que sou fidel a salvar els amics.
El vostre amor, Senyor, vessa bondat; 
mireu-me, responeu, vós que estimeu tant. R

Que el vostre ajut em defensi. 
Els meus càntics lloaran el nom de Déu, 

reconeixeran la grandesa del Senyor. R

Se n’alegraran els humils quan ho vegin; 
els qui busquen Déu sincerament diran: «Tingueu llarga vida.» 
El Senyor escolta sempre els desvalguts, 
no té abandonats els seus captius. R

Déu salvarà Sió, reconstruirà les viles de Judà; 
hi habitaran els servents del Senyor ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els que estimen el nom de Déu R

Sl 68,14.17.30-31.33-34.36-37 (R.: 33)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

Col 1,15-20

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.» Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.» Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.»

Lc 10,1-12.17-29

"A quines persones i com em faig pròxim jo?"

El Deuteronomi —testament de Moisès— presenta la seva darrera allocució basada en la memòria agraïda per la manera com a Egipte el Senyor tractà el faraó, la seva cort i tot el seu país: els opressors d’Israel; i perquè durant 40 anys t’he conduït pel desert (29,4).
Ara fa memòria agraïda pel do de la Llei com preàmbul a la proposta de renovar l’Aliança (30,15s). La Llei que avui et dono no és massa difícil ni és fora del teu abast: la tens als llavis i al cor en compliment de la Nova Aliança promesa per Jeremies: Posaré la meva Llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor (Jer 31, 33s).
L’himne cristològic de Colossencs destaca la primacia de Crist tant en la Creació com en la Redempció.
Jesucrist és «imatge» del Déu invisible: a la Bíblia la imatge té valor molt més real que a la nostra cultura.
La tradició sapiencial atribueix el rol de «imatge de Déu» a la Saviesa (Sa 7,26) amb la qual el N.T. identifica Jesús.
Jesucrist és «primogènit» de la Creació no com a creatura sinó com a cap del cos que és l’Església. Perquè el primogènit de la Creació és «Fill estimat del Pare» i «primogènit dels qui retornen d’entre els morts».
Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix: sobretot tota la plenitud de la divinitat (2,9).
Malgrat la intenció de provar Jesús, el mestre de la Llei fa bona pregunta: Què he de fer per heretar la vida eterna?
La pregunta avança la resposta: si «s’hereta», senyal que la vida eterna és regal; si alguna cosa «he de fer», senyal que cal fer rendir el do que se’m dóna.
La resposta de Jesús remet l’escriba a dos textos coneguts:
Estima el Senyor Déu amb tot el cor, ànima (Dt 6,5). Estima els altres com a tu mateix (Lv 19,18).
La complementarietat d’aquests dos preceptes és a l’A.T. i té plena harmonia amb l’ensenyament de Jesús.
La paràbola del Bon Samarità capgira la noció de proïsme. Per a l’A.T. el proïsme a qui cal estimar és el «del meu poble», el qui és pròxim a mi.
Per a Jesús la qüestió és «a qui i com m’aproximo jo»; és a dir, de qui i com sóc jo bon proïsme?

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES